La Relatora especial de les Nacions Unides pel dret a un habitatge digne es posiciona en la crisi del coronavirus

Leilani Farha, la Relatora especial de les Nacions Unides pel dret a un habitatge digne s’ha posicionat al costat d’aquells més vulnerables enmig de la crisi generada pel coronavirus, senyalant el dret a l’habitatge com la principal línia de defensa per aconseguir l’aplanament de la corba de la malaltia.

Els governs d’arreu del món recomanen ( i alguns obliguen, sota pena de multa) que els ciutadans es quedin a casa per evitar que s’estengui el coronavirus. Sent així, la Relatora urgeix l’adopció de mesures per impedir que ningú es quedi sense llar i per assegurar l’accés a un habitatge adequat a les persones que ja es troben en aquesta situació.

Farha afirma estar especialment preocupada d’una banda, per aquelles persones que estan vivint en refugis d’emergència, al carrer o en assentament informals, i de l’altra, per aquells que s’estan quedant sense feina o perdent capacitat econòmica. Situacions que podrien derivar en retards en el pagament de les hipoteques i dels lloguers i, conseqüentment, en desnonaments.

La Relatora celebra alguna de les bones pràctiques que ja han començat a adoptar alguns països per garantir el dret a l’habitatge, com ara moratòries en els desnonaments provocats per de retards en el pagament de lloguers i hipoteques, aplaçaments en el pagament de els hipoteques d’aquells afectats pel virus, extensions en les prohibicions de talls de subministraments en assentaments informals en situació de desnonament i una millora de l’accés a la sanitat i als refugis d’emergència per a les persones sense llar.

Tot i això, ressalta que aquestes mesures resulten insuficients i anima als estats a anar més lluny. Considera que per a protegir el primer grup de persones especialment vulnerables els estats han de posar fi a tots els desnonaments; han de proveir allotjament d’emergència amb serveis per a tots aquells afectats que hagin de ser aïllats; han d’assegurar que la implementació de mesures de contenció, com, per exemple, el toc de queda, no acabin implicant un càstig per a ningú per causa de la seva situació habitacional;  i han de promoure l’accés igualitari a les proves i al sistema sanitari així com allotjament adequat, cosa que pot requerir la implementació de mesures extraordinàries incloent, entre aquestes, l’ús d’espais buits o abandonats i la posada a disposició de lloguers a curt termini.

En relació al segon grup, la Relatora afirma que els estats haurien de proveir assistència financera directa per als lloguers i les hipoteques, introduir mesures de reducció o estabilització dels lloguers i, almenys durant la pandèmia, s’haurien de suspendre els costos dels subministraments i els recàrrecs.

La Relatora no s’està de fer una crítica a la gestió de la crisi econòmica de 2008 i adverteix del risc que suposa que els actors financers globals utilitzin la pandèmia per dominar el mercat de l’habitatge sense cap tipus de consideració pels drets humans com van fer llavors, i insta als estats a preveure pràctiques per a evitar-ho.

D’aquestes mesures, de moment a Espanya s’ha aprovat la moratòria sobre les hipoteques a contractes de préstec o crèdit garantits amb hipoteca immobiliària el deutor dels quals es trobi en situació de vulnerabilitat, en els supòsits establerts pel propi Decret 8/2020.  Tanmateix, col·lectius en defensa del dret a l’habitatge com El Sindicat de Llogateres ja han començat a advocar perquè aquesta es faci extensiva als lloguers.

Multimèdia

Leilani-Farha
Leilani-Farha
Leilani-Farha
Leilani-Farha
Leilani-Farha
Leilani-Farha