Àgora sobre participació i drets socials

En el marc de les àgores de drets humans que s'estan impulsant des de l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, volem realitzar un balanç sobre l’abast de les pràctiques, codis jurídics i noves institucionalitats que s’han posat en marxa en el darrer mandat dels governs locals a Catalunya i que han procurat donar resposta a demandes socials comptant amb mecanismes d’iniciativa, deliberació o decisió directa de la ciutadania.  La pretensió consisteix en generar un espai de reflexió, intercanvi propostes entre diferents sectors i espais territorials, com ho són el procés de remunicipalització de l’aigua a Terrasa i el paper de la Taula de l’Aigua, l’aposta per la multiconsulta a Barcelona, la creació de l’empresa Barcelona Energia, etc.

La pregunta a respondre és fins quin punt aquestes noves institucionalitats que han estat impulsades en el marc de l’anomenat municipalisme transformador, han tingut la capacitat de reconfigurar la naturalesa dels drets socials en un sentit local i subjectiu. És a dir, la hipòtesi de partida és que en el marc dels governs locals, es donen condicions per avançar en noves formes de configuració dels drets socials i les seves garanties, a partir dels propis subjectes titulars, mobilitzats. Assistiríem així a una certa comunalització de la política (i un esdevenir comú d’allò institucional).

Cal valorar fins quin punt hi ha un trencament de la oposició entre dins-fora de les institucions locals, en la que antics activistes ara a l’Ajuntament posen un peu a cada banda; a més, cal veure quines característiques són necessàries pel manteniments dels canvis, per evitar que siguin revertits o desactivats si arriben contextos polítics de signe contrari.