Els casos d’assetjament immobiliari a Barcelona troben una esquerda a la llei del dret a l’habitatge de 2007. Encara que la normativa està vigent des de fa més de deu anys, fins ara, tot i que els casos de mobbing no són nous, no s’havia explorat la via de la denúncia administrativa que permet actuar i sancionar els responsables amb fins a 900.000 euros. L’article 123.2 considera les accions o omissions que comportin assetjament o discriminació com una infracció molt greu en matèria de protecció dels consumidors i usuaris d’habitatges. Tot i que ja se n’han interposat dues denúncies les darreres setmanes, avui el Sindicat de Llogaters, l’Observatori DESC i la PAH ho ha anunciat i n’han presentat tres més.

Pau Barjuan viu al bloc del carrer del Carme 106, una finca catalogada, en mans de la socimi Optimum Re Spain, que actualment té catorze grans edificis a la ciutat i va tancar fa un parell d’anys una aliança amb la firma inversora estatunidenca BlueMountain Capital Management –creada per un exdirectiu de JP Morgan– per sortir a borsa. El veí ha explicat que l’immoble està patint una degradació progressiva i que la porta d’entrada no tanca, una situació que ha comportat que toxicòmans s’instal·lin en un replà i trobin xeringues, femtes i menjar en descomposició per l’escala. A més, tres habitatges ja han patit robatoris i una veïna ha marxat per por. Degut a certes dificultats idiomàtiques d’algunes veïnes, Barjuan ha denunciat que Optimum els ha fet firmar contractes de lloguer irregulars.

Així mateix, Fran, veí del carrer Floridablanca 92, propietat, Ana Maria Fradera Bes – que té el negoci Francis Belleza-, també ha denunciat la deixadesa en què es troba la finca, malgrat les queixes insistents del veïnat. Per ara, ja han expulsat quatre famílies: “es neguen a renovar o pretenen incrementar el lloguer un 40%”. Entre les condicions, Fran ha destacat que els baixants d’aigües residuals estan espatllats i que les canonades contenen vuit vegades més plom del permès.

Avui també s’ha fet visible el d’Entença 151, en mans de la immobiliària Abeille, constituïda el febrer del 2014 amb l’objecte social de lloguer de béns immobles. L’administrador únic és Alain Cazettes de Saint Leger, que té càrrecs a una vintena d’empreses immobiliàries franceses. Thierry Cazettes de Saint Leger i Gonzague François de Jourdan de Savonnieres en són apoderats solidaris. L’inquilí Joan Gómez ha assegurat que hi volen fer pisos de luxe i per això els diuen que l’edifici necessita una rehabilitació integral i que han de buidar-lo. “Tant l’informe de la Síndica com el de l’Oficina d’Habitatge constaten que el que s’ha de fer és una reparació externa. Per ara, només han expedientat l’empresa amb 600 euros de multa”, ha lamentat. Gómez ha afegit que la Generalitat els va dir que no tenen funcionaris suficients per complir la llei.

L’assetjament immobiliari, definit a l’article 45 de la llei com “tota actuació o omissió amb abús de dret que té l’objectiu de pertorbar la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil”, té múltiples formes. Marta Ill del Sindicat de Llogaters ha recordat que s’hi inclouen les males pràctiques contractuals, la negativa a cobrar les mensualitats o la mala conservació de l’edifici, entre altres, i té un efecte directe sobre la salut.

Fins ara, les vies que s’han recorregut han estat les queixes a les oficines d’habitatge o la via penal a través de querelles, com la que vuit entitats de Ciutat Vella i Barcelona van presentar contra la propietat de la finca Robador 29, les empreses Mancia 2003 i Taravaus 8085, o un any més tard, la que Shiplu Ahmed, l’últim veí del número 13 del carrer Lancaster, va interposar contra MK Premium.

Guillem Domingo de l’Observatori DESC ha recordat que en el cas de les multes als habitatges buits dels bancs, també va ser la societat civil qui va impulsar el compliment de la llei. “L’administració té l’obligació d’actuar per impedir l’assetjament immobiliari”, ha subratllat. Des de que es presenten les denúncies emparades per la llei de l’habitatge fins que es sancioni poden passar sis mesos, durant els quals l’administració haurà de fer inspeccions als blocs per corroborar que s’hi està produint mobbing immobiliari.