Cap a la implementació del Dret a la Ciutat | Guia d'indicadors

Aquesta guia pretén presentar una sèrie d’indicadors que permetin donar seguiment a la implementació de polítiques públiques en l’àmbit municipal, i que possibilitin avançar en la concreció i implementació del Dret a la Ciutat.

Entenem com a Dret a la Ciutat el “dret de tots els habitants, presents i futurs, permanents i temporals, a habitar, utilitzar, ocupar, produir, transformar, governar i gaudir ciutats, pobles i assentaments urbans justos, inclusius, segurs, sostenibles i democràtics, definits com a béns comuns per a una vida digna, que s’ha de compartir i pertànyer a tots els membres de la comunitat”. 

Amb els seus orígens en els escrits d’Henri Lefebvre, el concepte del dret a la ciutat ha pres força en les últimes dècades, impulsat per una forta articulació de moviments socials i organitzacions de base que adopten el Dret a la Ciutat com un nou paradigma cap a la construcció de  ciutats i assentaments més justos, diversos i inclusius. Després del treball i la lluita d’aquests moviments, el Dret a la Ciutat va sent progressivament reconegut per legislacions en l’àmbit local i nacional, com és el cas de la Constitució de l’Equador (2008), l’Estatut de les Ciutats de Brasil (2001) i la Constitució Política de la Ciutat de Mèxic (2012), i també en l’àmbit internacional, havent estat inclòs en el text final de la Nova  Agenda Urbana, després de la Conferència de les Nacions Unides sobre Habitatge i Desenvolupament Urbà Sostenible, Hàbitat III (2016). 

A mesura que el Dret a la Ciutat guanya reconeixement i protecció legal, cada vegada són més les ciutats i governs locals que han adoptat polítiques guiades per i compromeses amb els ideals del Dret a la Ciutat. En particular, l’impuls al moviment municipalista global en els últims quinze anys ha permès avançar en la implementació de polítiques noves i valentes, compromeses amb un model de ciutat que prioritza els drets i el benestar dels seus habitants davant els guanys privats i l’especulació. No obstant això, tot i que han proliferat els esforços per avançar en la conceptualització teòrica i normativa sobre el Dret a la Ciutat, encara queda per avançar en la destrucció d’un repertori comú de polítiques i iniciatives que permetin avançar en la seva implementació.

Aquesta guia busca aportar a la construcció d’aquest repertori, recollint una sèrie de polítiques públiques alineades amb els principis del Dret a la Ciutat i oferint alguns elements per al seu seguiment, per ser aplicada a la ciutat d’elecció. D’aquesta manera, aquesta guia no té com a prioritat oferir una “foto estàtica” de l’estat actual d’una ciutat, sinó identificar on i com s’estan construint bases per a la seva transformació. D’aquesta manera, aquesta guia busca proveir els elements per a una avaluació, no de l’estat de la qüestió en una ciutat, sinó sobre el procés de la implementació de polítiques transformadores compromeses amb el Dret a la Ciutat.

En aquest sentit, l’objectiu principal d’aquest exercici no és mesurar els efectes o resultats de la implementació d’aquestes polítiques per poder mesurar la seva “eficàcia”, sinó poder aportar coneixements sobre la implementació de polítiques valentes, progressistes i innovadores. De manera similar, no es pretén aportar una matriu comparativa que permeti tenir un “rànquing” de ciutats, des d’una visió competitiva i simplista; sinó aportar al diàleg i intercanvi entre ciutats per identificar punts de trobada que permetin avançar en respostes a reptes comuns, respectant la diversitat i complexitat de contextos locals.